dimarts, d’octubre 02, 2012

De princeses verdes...

T'estime amb gust de pera i magrana 
mentre espere que els pilars s'afermen a la terra, 
que els fums s'escampen
i aquesta boira que tot ho ofega s'enlaire...

I tu,  t'empenyores a canviar de conversa cada vegada que demane un vocable just
fent lliscar les paraules pel llindar de la porta.
I jo t'espere preparada amb la meva millor cal·ligrafia
sabent com sé, que mai no arribaràs a llegir 
aquest llenguatge meu impronunciable.

Llavors m'enganxa la por, una por llefiscosa i freda.
Una por que em sua i em punxa cada porus de la  pell. 
I tem, tem per oblidar el teu posat davant la cuina
i la teua manera d'encendre la cigarreta.

I és en aquell moment quan vull despertar i ho faig
I és en aquell moment quan m'empenyore a pensar
 que visc a un món de prínceps i princeses verdes...