Amanita...

Mart, tan roig i caòtic, va esdevindre pell i ossos, quan encara el sol no escalfa gaire. Esperes assegut i repenges el teu pes a la cadira fent-me veure que no és a mi a qui espera. Com si jo encara esperara alguna cosa... Tinc les claus de tots els panys, les tinc totes excepte una. No me la demanaràs ara, veritat? ara que només em dónes cadenats sempre que la teua memòria em necessita.

Esperes en torns de quatre, com jo esperaria si no haguera eixit ni l'11, ni el 28, ni el 33, ni el 46, ni el 53... Tens la clau i jo la física quàntica, tu els ulls que no miren per no veure i jo el somriure pels altres.

...hi ha qui naix sota una amanita i ja no pensa que quan besa granotes esdevenen prínceps...

Sense casualitats...

Acabem la setmana, que ja toca... que ni l'11, ni el 28, ni el 33, ni el 46, ni el 53... i és que a mi, mai m'ha tocat la flauta ni de casualitat. Abandone lectures i defenses i aconseguisc la garantia econòmica de juliol amb Dones i literatura. Tinc la setmana farcida de reunions estúpides i promeses de continuïtat. Psicomatitze l'estrés: estic malalteta i drogada a antibiòtics i analgèsics.

Em diuen que paciència i jo dic que potser seria millor prou... massa mesos, massa temps, massa poca clarícia... Ara, després de tot i de tots, només estic cansada i queferosa, potser torne al sud abans, allà m'esperen.

D'arts i ciències...

I nosaltres que havíem tractat de portar l'assumpte amb discreció diplomàtica ens hem trobat una caterva de llepons a la república: que si es van bufar, que si van estar a la zona gai del llit del Túria, que si van plorar de por, que si els vam comprar cubates, que si vam estar al carrer Cavallers de bars, que si vam participar en correres nocturnes...

Xiquets, xiquets... que una té una reputació davant els presidents de la República i negaré qualsevol acusació de fets il·lícits, festius, alcohòlics i voyeuristes. Però a qui se li ocorreix gravar-ho tot en vídeo? Mireu que menjar-nos la cinta en públic mentre correm pels passadissos pot resultar del tot inapropiat i carent de gràcia. Així que, abans que les notícies subversives s'escampen més, hem establert un estat d'excepció i hem determinat una comissió censora amb càstigs exemplars de l'estil: mil cinc-centes línies perfectament cal·ligrafiades que exposen la nostra innocència.

Que la misericòrdia ens empare...

Piules i masclets...

Abastiu de piules... que la traca comença i la sendra vola... que estic farta, que vull aire...

I després...

allarguem els dies i acurtem les nits, fem rituals màgics amb olor de romer i timó i cremem les lletjors dels dies foscos. Aprofitem que som òrfens de criatures i ulls per fer revetles cada dia i que la llum ens desperte, sense portades, si és que ja n'hi ha voreres posades. Treiem-se la pell de serp i deixem-se engolir pels somriures, que el temps passa, que el sol crema.