No hi ha color...

No hi ha color, abans eren grisos... això ens ha comentat un xic quan passava pel nostre costat fa només uns minuts. Tristesa, incoherència, incredulitat i por, moltíssima por...

No podria descriure com ha estat la tornada a casa des del Nou de la Rambla a Ferlandina. Olor de plàstic cremat, onades de gent corrent, forces de seguretat per tot arreu, plors, comerços espoliats, vidres trencats, bombers, sirenes, focs creuats...

• Com torne jo a ma casa?
• Intenta passar, però si veus enrenou fica't a un portal.- m'ha dit un mosso amagat sota una escopeta i un casc

No hi ha contenidors sense cremar ni racó sense gent amb els ulls farcits d'un silenci atordidor.

He vist cremar la porta de l'Almirall.

Encara s'escolten els tirs...

Rebolica...

I les confessions arribaran de matinada quan el veïnat dorma, quan el barri s'apaivague, quan el temps deixe d'esmicolar els records de la capsa dels missatges. Llavors seurem rebolicats i deixarem que es file la veu harmoniosa per explicar-nos els secrets que ningú no sap. Es parlarà foradat perquè en la foscor és on cauen les paraules que no se senten.

I després acurtarem distàncies i ens lligarem curt sota la manta, mentre parauletes inútils dites per éssers eteris s'engoliran per romandre amagades. I, quan comence a despuntar el dia, potser si parem l'orella, escoltarem riure les gavines...

Tot allò que no diem...

Després d'uns quants txacolis la llengua s'afluixa però és allò que no es diu el que més missatges em deixa entreveure.

Combat...

Per demostrar que hui és el dia de la dona treballadora i que hi ha igualtat entre sexes Jennifer li ha fotut al Xavi un cop de puny al nas i l'ha deixat adolorit plorant al terra.

Després, la xiqueta, ha estat del tot racional. Ha pegat a fugir i s'ha amagat. No sé si la fugida ha estat per controlar la seua ràbia en solitud o per amagar-se de les bronques disciplinàries que li caurien.

Conseqüència de semblar-li a la filla de Mohamed Alí = una setmana d'expulsió.

Ho sent...

Ascle les coses sense voler i el que no ascle ho perd. El més fotut és el sentiment i la cara que se't queda quan el que ascles o perds no és de la teua propietat i és que hui m'han furtat el mòbil que Toni m'havia deixat que li guardara...

Ho sent...