Raven ha deixat d'escriure al seu blog, quan li vaig preguntar el motiu em va dir:
si tu et l'única que el llegia i jo ja t'explique les coses quan parlem. Al seu darrer post ja va esmentar que tenia la intenció d'iniciar un fotolog... i, em va agradar la idea, és un xic amb bon ull per la fotografia i amb una peculiar manera de jugar amb les imatges...
A Tarragona, durant aquelles vesprades fosques d'hivern en aquell pis fosc de l'avinguda d'Andorra, miràvem ses fotos... Sovint eres fotos en sèrie: recorde una sèrie molt divertida quan em va mostrar el seu amor pel zippo i cremar capses i capses de passat i records. També recorde les vistes de Palma des del terrat de sa casa, ses fotos de la mediterrània des de la seua banda... sa padrina, sos cosins, son pare, sa mare, sa germaneta, sos amics... No es cansava mai de mostrar-me-les... També hi havia vídeos divertits on el senyoret es deixava caure per un penya-segat i s'esfonsava en una mar blava i lluenta com la meua. Fotos de platja, fotos de parcs, fotos de Tramuntana...
Aquelles vesprades-nits a Tarragona preníem molt xocolate Valor (que guareix de moltes coses i s'acumulava a la meua cintura... a la d'ell no, perquè tothom sap que ell té la solitària...) Escoltàvem molta música, el feia ballar mentre jo intentava aprendre, passejàvem (bé... jo corria al seu darrere perquè el seu concepte de caminar és diferent del meu), i passàvem moltes hores a la cuina intentant elaborar menús delicatessen...
Quan me'n vaig anar, ell estava al balcó acomiadant-se i, aquesta és la seua darrera imatge que tinc... em consta que no ho va passar bé allà, em consta que també va somniar amb la seua particular tornada a Ítaca... i em consta que la tornada no ha estat a l'alçada de les seues expectatives...
Em va enviar una foto amb el seu altar (que diu ell), jo hi estic... representada per una Voll-Estimada, que sempre diu ell..., jo encara tinc els seus ciris de bresquilla i els encenc de tant en tant... Ja no me'l trobe per aquests indrets, seguïsc les seues petjades visitant el seu fotolog... i, em preocupa... Ara no estic per amenaçar-lo a netejar l'extractor de la cuina, ni per netejar les manises del bany... ni per tocar-li el cabell, ni acaronar-li les mans quan té rampes... tampoc estic perquè anem de birres junts, ni per tancar-nos a un Cau qualsevol i, és que molta gent no sap quantes coses es perd per no seguir la seua estela...
(Vaig a telefonar-li...)