Per Tots Sants... qui no estrena no té mans.
I agafarà un bus que la portarà al mercat, amb unes arracades d'argent i un posat místic. Després esperarà que vaja a buscar-la amb el seu cotxe esportiu. Quedaran a la cantonada de sempre. Quan arribe, ella entrarà sense mirar-lo i sense fer-li un bes. Ell conduirà en silenci, renegant del trànsit d'hora punta i cercant un espai blau lliure de taxes. Aniran a un restaurant de menú, però triarà un bon vi. Ell el triarà per ella que se sentirà satisfeta per deixar les decisions en mans d'altres. Deprés ell continuarà sense parlar i ella li farà preguntes per saber unes respostes que no li interessen. Amb el primer plat demanarà pels amics: els propers i els llunyans, amb el segon parlaran de les seues parelles, fills i fauna domèstica i en les postres ella amb un mig somriure deixarà anar com està de malament. Ell la mirarà més enllà de les arracades d'argent i per uns moments, sa desgràcia la farà feliç. Se sentirà atesa, compresa, segura i compadida. Després amb el café ella remenarà a la bossa i buscarà una píndola d'irrealitat que li impedisca els vòmits espirituals, se l'engolirà amb dramatisme i ofegament. Cadascú pagarà el seu compte, ella amb monedes. Després ell la deixarà a la parada del bus perquè li ve de pas.
Se m'ompli el nas de tota aquesta olor que tan deteste. I aprete les dents, atemorida. I em tremolen les cames i doblegue els braços fins fer-me mal. I, em pregunte per què sembla anar tot tan lent i, per què ara milers de glops d'imatges m'atabalen sense trellat ni seguida.
I volia escriure hui i fer diumenge de dimecres. I m'he engolit el diumenge que se m'ha escapat redolant entre pluges i plugims... I m'he quedat amb gana, tanta com la meua nevera. I he begut cervesa perquè diuen que és bon remei per la ressaca. I he fumat per relaxar-me i he somniat que sentia olor de trementina...
Abans plorava sobretot per hàbit. M'agradava la sensació de sentir caure les llàgrimes sempre quan estava sola. M'apaivagava. Sentia de sobte un bri de fúria o de desesperació, la meua sang s'estremia, la gola em punxava i pels ulls començava a pujar aquella primera onada d'aigua fosca, com si fora aigua vessada d'una olla bullent.
Diumenge: dia del Senyor, de confessions, de porgar pecats, de fer propòsits d'esmena, de planxar, de llegir el diari, de ressaca, de depressió pre-laboral i, de per fi, estar sola...