Tanta gent, tan poca com les màgies que es revelen per treure del somni aquells que encara gaudien tancant els ulls. Religió sense ètica, control freak, bategar...
Tanta gent, tan poca com perdre l'alé a l'únic vol, com deixar esmicolar el temps en vigílies inesgotables. Bitllet sense taxi, aterrar en desitjos, plorar...
Tanta gent, tan poca com assecar-se la gola pel silenci, com passejar entre pallassos i ballarines amb els ulls embenats. Recorde que em recordes. Llana, talons, purpurina, agradar...
Tanta gent, tan poca com el gust de menta, la textura de la merenga, el vent de les paraules filtrant-se a cau d'orella. Sospirs al bescoll, olor de cireres... quan hi ha tanta gent, tan poca.