diumenge, de gener 29, 2006

Maniàtica jo...?

Cantarella m'ha proposat explicar les meues manies, ella me n'ha demanat cinc... però sincerament, pense que són poques cinc dèries... així que intarem condensar-les el màxim possible:

  1. No suporte els crits, no puc evitar-ho... la gent que crida molt quan parla em posa molt nerviosa i vaig arrufant el nas a poc a poc. Deu ser perquè jo parle molt fluixet... A la feina ho passe molt malament i és que no entenc aquells que pensen que per cridar més tenen més raó. Però en canvi, m'agrada escoltar la música ben forta i per això, sempre porte els auriculars.
  2. No m'agrada que no em diguen les coses. Saber sempre està per damunt de qualsevol mirament. Les mentides piatoses són hipocresies que no suporte. La incertesa és un dimoni, tampoc m'agraden els afalacs.
  3. No puc dormir destapada i em fa igual que faça una calor increïble, sense els llençols em sent que qualsevol cosa que no veig i que només ix de nit podria agarrar-me. Tampoc puc dormir si no escolte veus. El silenci absolut de nit no em deixa dormir, sense la ràdio no sóc ningú.
  4. No puc eixir de casa sense portar arracades o un mocador al coll..., i les sabates no poden estar brutes.
  5. Si no em llave els cabells quan em dutxe és com si no m'haguera dutxat. Tampoc no suporte les converses on l'altra persona sempre et respon amb mig preguntes tipus: per? No m'agrada que facen cruixir els dits, em fa tíria, em fa ràbia...
  6. No estic amb ningú que em controle, no vull presses, no vull pressions...

Deixe obert el confessionari maniàtic... algun Millor impossible?


[Na de ti, Macaco]

dilluns, de gener 23, 2006

Peter pan...




Powered by Castpost

diumenge, de gener 15, 2006

Amnèsia o abducció...


Algú pateix amnèsia irreversible de caire selectiu o ha estat abduït per una tribu alienígena que l'ha deixat caure al bell mig de la selva amaçònica sense cap mena de possibilitat de comunicació. Per això, he decidit contractar els serveis d'un mèdium -amb tanga-fil dental de lleopard com el Rappel- que m'ajude a portar-lo cap a la llum.

Trobar el mèdium ha estat complicat com a conseqüència de l'intrusisme que pateix el gremi dels treballadors d'allò paranormal, tot i això, em vaig empenyorar en fer un càsting. El meu anunci deia:

Busque paranormal per desabduir o desamnesiar

I explicar-vos que ahir quan vaig tornar de la feina em vaig trobar el replà de l'escala ple de mags, contorsionistes, mèdiums levitant, meigues, pitonisses, tiradores de cartes i... fins i tot, un jove de Nuevas Generaciones amb un jersei rosa anussat informalment al damunt dels muscles i perfectament combinat amb una camisa blaveta a ratlletes diplomàtiques... La veïna del primer segona, es va oferir a fer-me de secretària i la vaig fer passar al rebedor per anar prenent nota als candidats. Ella es va cordar bé la bata de vellut rosa i, cigarreta en mà, va organitzar la cua tan bé, que he pensat portar-me-la al col·le per fer les guàrdies de patí amb mi.

He de reconéixer que ha estat una tasca complexa, no només per mi, també pel pobre negret de dos metres i mig amb capell de plomes que va intentar passar dignament fent bots pel passadís -per impressionar-me, tot s'ha de dir- i va quedar encastat al sostre -novament la senyora Carme, granera en mà va ajudar a fer-lo baixar-. Després del numeret i dels bombers vaig posar com a requisit a les proves fer menys de 1'80 d'alçada i, un parell de nans, tres barrufets i una xiqueta prodigi se'n van anar acusant-me de discriminació laboral... Que dur és ser cap!

La pitonissa em va tirar les cartes i vaig passar mitja hora recollint-les del terra, després va passar la meiga que em va fer beure una quantitat tan inconfessable de licor que vaig ser incapaç de dir-li el meu nom, després va entrar el mèdium que levitava i, així com va entrar va eixir pel balcó mentre m'acusava de corrents d'aire incontrolades...

Confesse que el meu esgotament pels esdeveniments viscuts era tan gran que quan li va tocar el torn al jovenet de Nuevas Generaciones, no vaig poder fer res per avisar els serveis sanitaris quan tot engominat va posar els ulls en blanc i va començar a tirar bromera per la boca mentre no parava d'acusar els catalans de voler-se independitzar amb l'Estatut... La Carme em va ajudar a deixar-lo al carrer amb tanta mala sort que un parell d'skaters no van poder evitar-lo i... es va tacar prou la camisa amb el greix dels engranatges.

Així que quan el pseudoRappel va aparéixer i, em va dir que ho sabia tot sobre la pèrdua de la memòria, segrestaments i abduccions vaig respirar alleugerida pensant que aquest era el meu home. Paranormal, però home...

I en això estem ara, jo tancada i atemorida a la meua habitació i, ell al menjador -on no puc eixir perquè ho ha omplit tot de ciris- cantant i ballant en tanga i invocant els quatre elements... Si serà efectiu o no, sincerament, no ho sé... Li donarem un marge de confiança i, per cobrir-me les espatles, i sentir que ha estat una inversió profitosa li he fet signar al contracte que si no funciona l'encanteri el posaré a netejar l'extractor i les manisetes de la cuina, que bona falta els fa...


[On the other side, The Strokes]


Powered by Castpost

diumenge, de gener 08, 2006

No es permet..?

Relació social i socialitzada, tan estreta com ampla, políticament incorrecta o falsament hipòcrita, amb drets d'admissió, amb terminis, amb interessos...