Robatori...
I la gata ja té bitllet per anar a Alacant per Nadal i li costa 46 euros... increïble!
Les nits es fan curtes, tant que ja no em dóna mai temps a somniar, i de matí, encara nit fosca somnie desperta mentre camine carrer amunt.
I Jupiter ho va fer moure tot fent trontollar l'harmonia del meu món. Harmonia amb h perquè és silenciosa.
I passejant entre Israel i els Balcans em vaig trobar arrelant-me amb ell. Arrelant-me temerosa d'obrir els ulls per la rapidesa vergitinosa d'aquesta roda.
De sobte, escolte una tonada que m'esgarrifa... i tarde només uns segons en situar-me. Estic trasbalsada, copsada, impressionada negativament, a punt d'esclatar en plors.... l'Albert em taral·leja Paquito el xocolatero mentre s'acompanya de les mans fent la percusió a la taula.... Com pot ser tan insensible? Com pot tenir tanta desvergonya?
Però he de reaccionar ràpid, no puc deixar-lo cometre aquest sacrilegi... L'envie al carrer, l'acompanye a la sala de guàrdies i promet posar-li una falta d'ordinador mentre espurnes de foc ixen pels meus ulls i em senye per tal d'aconseguir porgar-li aquest greuge suprem.
Quan torne a classe, em trobe una vintena de criatures atemorides, no he de cedir, ara no...
Els faig copiar 700 vegades.... No taral·lejaré Paquito el xocolatero en va.
Com fon nit escura, Tirant vingué a la cambra de la Duquessa; e com l'Emperador sopava ab les dames, Plaerdemavida entrà per la cambra molt alegre e pres a Tirant per la mà e portà'l-se'n, lo qual anava vestit ab gipó carmesí, ab manto abrigat e ab una espasa en la mà. E Plaerdemavida lo posà dins lo retret. E havia-hi una gran caixa ab un forat que hi havien fet perquè pogués alendar. Lo bany que allí tenien aparellat estava davant la caixa. Aprés que hagueren sopat, les dames dansaren ab los galants cavallers, e com veren que Tirant no hi era lleixaren-se de dansar, e l'Emperador se retragué en la sua cambra, e les donzelles se n'anaren e deixaren la Princesa dins en lo seu retret, en aquell on Tirant estava, sola ab aquelles qui la tenien de servir. Plaerdemavida, en excusa de traure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa e deixà-la un poc oberta e posà roba dessús perquè neguna de les altres no ho vessen. La Princesa es començà a despullar, e Plaerdemavida li parà lo siti que venia en dret qeu Tirant la podia molt ben veure. E com ella fon tota nua, Plaerdemavida pres una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava-li tota sua persona e tot quant havia filat e deia-li:
Tirant tot açò mirava, e prenia-hi lo major delit del món per la bona gràcia amb què Plaerdemavida ho raonava, e venien-li de grans temptacions de voler eixir de la caixa.
Com hagueren estat així un poc burlant, la Princesa entrà en lo bany e dix Plaerdemavida que es despullàs e que entràs dins lo bany ab ella.
Lo bany acabat, portaren la Princesa la col·lació, qeu fon d'un parell de perdius ab malvesia de Candia e aprés una dotzena d'ous ab sucre e ab canyella. Aprés se posà en lo llit per dormir. Com totes les donzelles foren adormides, Plaerdemavida llevà's del llit i en camisa tragué a Tirant de la caixa, e secretament lo féu despullar que neguna no ho sentís. E a Tirant tot lo cor, les mans e los peus li tremolaven.
Sostres alts, grans finestrals, llums que il·luminen racons, cristals embafats i una barreja d'oloreta a terra mullada i café..., així és el café i plantes del carrer Sant Vicenç.
Després d'un any de viatges en bus, metro i tren, d'anar de puntetes, de patir cada vegada que dic adéu, de patir cada vegada que dic hola, de patir mentre espere telefonades, de patir mentre espere especialitats, de provar menús i cafés, de ser "l'altra", de plorar quan me'n vaig, d'espantar-me quan arribe, de deixar i de trobar, ...hui, Vicent m'ha enviat a buscar per dir-me que sóc interina.
Anit volia somniar amb vós però m'ha sorprés el despuntar del dia amb el soroll dels hòmens que posen les voreres. Després, quan he eixit de casa m'he trobat carrers acabats d'arruixar, cares de dilluns i lleganyes als ulls... Pujant pel carrer m'he posat el Perquè vull ben fort, i així, m'he fet creure que jo sóc encara un poc lliure...