Crisi, crisi i crisi...

Tanta crisi econòmica i jo darrerament només escolte la paraula crisi per referirse a qüestions emocionals... I me'n ric cap endins, acomplexant-me per la meua absència d'empatia emocional cap a determinats assumptes... Al·lucine amb les preocupacions alienes i em fa pensar que dec ser d'altre món o que potser el meu cor és tan de llautó com el robot del Mag d'Oz, així que hauré de buscar-me unes sabates roges i començar a plantejar-me que també vull una minicrisi emocional, que ve bé per escriure, netejar llagrimals i buidar la bufeta...

Així que serà qüestió de mullar-se, implicar-se, arriscar-se i enganyar-se per després poder fer una reunió amb les amigues per comentar la jugada i que em diguen pobreta amb el mateix to de veu condescendent que faig jo.

Tot i que..., pensant-ho millor... ja tinc prou amb la meua crisi existencial personal, així que deixaré les emocionals per qui estiga sobrat de preocupacions i buscaré les sabates lluentes roges de Dorothy que m'han dit que van bé per trobar l'Arc de Sant Martí.

Au.... vaig a telefonar els del sopar sense formatge ni olives... que aquests de crisi me'n parlen poquet i em carreguen les piles quan em fa falta.

Estimets mil!