Saudades o síndrome prevacacional...

I mentre el món al meu voltant gira a ritme d'aquesta falsa primavera jo continue porgant el verí en vena de tacte envellutat.

I mentre els údols a la lluna esdevenen plomes d'oca que es deixen emportar pel vent em pregunte si és temps de buscar les hores perdudes dins les butxaques dels abrics fets amb el fum d'aquest hivern.

*****

Domingueru..., vaig bé, tan gris com tu, però no em queixe. I sí, que el món és tan miserable que cal dir... fa un any? Guareix-te d'al·lèrgies i pol·lens que eixim de l'hivernacle, les terrassetes s'omplen i les Volls poden provocar estralls...

*****

I vaig bé, no et preocupes, que les vesprades esperpèntiques sembla que van acabar fa ja un parell de mesos. Sent també la saudade i, no em parles de crisi dels trenta... Rosa Montero? Tu flipes... el millor per superar-ho tot és un poemari -tu saps quin-, però encara millor si el lliges imaginant l'autor-poeta cadenat a un roser...

*****

Veí..., prevacances? escapadeta...? Jo, per ací, per ací i amb ganes de fer-li cas, literalment, al de dalt, i centrar-me una miqueta. Estem en procés ascensor, tortura, tortura...