diumenge, de febrer 03, 2008

Vaixell...


Canvie el sofà per un vaixell i, sense voler em marege i sent com l'estómac se'm fa una madeixa de llana tosca. El rellotge de sorra ni s'atura ni s'acaba i cada granet és un batec esmorteït en aquella muntanyeta daurada. I el meu cap roda com una trompa, i els meus dits es mouen ràpid per fer silenciar músiques i veus que no em vénen de gust escoltar. I aquells que em demanen que què em passa que m'ho expliquen i aquells que no m'ho demanen que em jutgen que el vaixell ja anirà a port quan la tempesta escampe....