dilluns, d’agost 04, 2008

Cervesa...?

De Barcelona a Budapest, de Budapest a Brasov, de Brasov a Timisoara, de Timisoara a Belgrad, de Belgrad a Kriva Bara i des d'allà tornem a Barcelona una setmana abans de la data prevista per raons difícilment explicables, però correctament raonades si tenim en compte que la targeta sanitària no tenia allà cap mena de validesa... i ja ho diuen: paga la pena curar-se en salut.

Destinació a l'Europa de l'est sense cap previsió, bitllets d'avió i un parell de nits a Budapest, després tot improvisació. Quatre països, quatre monedes, quatre caracters i cervesetes locals per no cansar-se mai i uns viatges en tren del tot homogenis amb uns vagons que et fan dubtar que et trobes a un país europeu i on millor no beus cap líquid per no aventurar-te a gravar en foc la pudentor d'aquells habitacles d'allò més insalubres per la mala acostumada clientela de l'occident.

Buda i Pest del tot decadent, neoclàssica i carent d'amabilitat per al meu caràcter mediterrani. Sensació d'inutilitat per no poder entendre allò més bàsic -sort de l'anglés i la mímica...-. Brega amb els revisors del transport públic amb multa i policia inclosa, cerveseries regentades per models madurs d'Amy Winehouse i un museu d'art d'allò més recomanable. Molta paprika, mercats al·lucinants i adorables viatges en tramvia... Dreher.

Transilvània boscosa on els únics vampirs es troben a les estacions tractant de sagnar-te un parell de leis. Castell de Bran, castell de Peles i olor d'embotit fumat per tot arreu. Llengua romànica impossible amb fonètica eslava, classe mitjana italianada, terrasses, cartes amb preus i grams, bitllets de monopoli. Amabilitat i somriures. Ursus i Ciucas.

Timisoara, la revolucionària, la guardiana de la memòria, la modernista, l'ecològica, l'avantguardista, l'organitzada, l'amable que busca explicar vivències, la que t'acompanya, la que et suggereix, la que et convida... Timisoreana.

Detenció de Karadzi a Belgrad, altercats a la Plaça de la Revolució, passejades per la Fortalesa, policia per tot arreu, petjades de guerra, panís al carrer, Jelen.

República Sèrbia de Bòsnia, granja, riu, calor i sol, mercat, bosc, fira a poble, més panís i tornem. Lav.

diumenge, d’agost 03, 2008

Tornar...


Volim te em vas dir un dia quan encara pensava que per eixir només calia empényer una porta. Després quan els forrellats van esdrevindre cadenats es va suavitzar les coses, es va prendre consciència i les paraules es van esmicolar entre el temps fins desfilassar-se i desintegrar-se.

Volim te m'has dit quan me n'anava sense saber ni com, ni quan, ni on tornarem a veure's i me'n torne plorant com sempre faig quan m'acomiades.

I on aniré si mai torne?