Constel·lacions...

Al so de la teua veu les constel·lacions es desprenen esdevenint cataractes iridescents al sostre de la meua cambra. I després, quan me n'adone que no tot és un miratge em proposes eixir i fer esclatar bombolles de sabó a l'asfalt.

I, així, amb l'arc de Sant Martí il·luminant les teues pupil·les miraré com somrius i esperaré que aquest paraigües d'agost apaivague la grisor d'aquests últims dies.