Algú vol company...?
Anit va ser la festa d'Espai País Valencià, una paella per quatre-centes persones i a la nit concerts de música folk a la plaça del Poble Romaní a Gràcia, una revetla com les festes a poble allà baix on tothom parla amb tothom, on hi ha cerolet a la fresca -sense gel-, i on veus gent que ix del cau de la gran ciutat anònima.
Un cap de setmana sense tocar barraca i, millor així, que a casa l'estómac se'm fa pedra, veient la nova floreta que m'acompanya. Nova floreta que espere trobe cossiol urgentment.... i és que... quina poca iniciativa tenen els hòmens!
Poca iniciativa i, sobretot, problemes de visió. Per què mai veuen res per fer a casa? Si la roba per llavar fa filadetes pel corredor..., ells, no la veuen. Si ja no hi ha cadires perquè totes estan ocupades per roba per planxar..., ells, no la veuen. Si la borra és tan gran que et parla de vosté i et fa la girada del llit..., ells, tampoc la veuen... Si ja no t'hi veus a l'espill del bany perquè tot són llamparnaes..., ells, tampoc ho veuen...
I és que, a la poca iniciativa, i als problemes de visió, he d'afegir les estranyes preguntes, que s'escolten del tipus: doncs, dis-me què he de fer? o Si no m’ho dius, com vols que ho sàpiga? I és, en aquest precís moment, quan l’ofegaries, l'esquarteraries i quan escamparies les seues restes per les andanes de totes les estacions de metro de Barcelona. Així que, com que no em ve de gust ser la protagonista d'un programa de successos.... optaré per agarrar la porta, senyar-me i allargar-me amb l'esperança de què, miraculosament, desenvolupe alguna capacitat domèstica per la correcta convivència i, sobretot, que no desbarate res durant la meua absència.
En fi, paciència, que és la mare de la ciència... i que aguante el temps, que me'n vaig a la festa de la Terra al parc de la Ciutadella....
