De somriures i sanglots...

Somriures i sanglots s'acaronen i arrapen alhora mentre es barallen tots dos per la manta del sofà. Els dies massa llargs i les nits massa curtes acaben per esgotar l'ànim gris tornassolat quan no s'escolta més soroll que el dels propis pensaments furgant la consciència.

Malgrat tot, benvingut hivern i adéu tardor, que ja he fet els deures, que ja estic de vacances...

Poma...

Un xiquet amb nom compost i xicotiu com una formigueta ha vingut a buscar-me a classe per regalar-me una poma. Quan l'he tingut davant oferint-me les postres del migdia he tingut una mena de dubte: em menge el xiquet o em menge la poma? Afortunadament, i després de dubtar per un instant, he decidit controlar la meua antropofàgia... Per altra banda, la resta de les bestioletes que assistien a l'espectacle han esclatat a riure de valent i el xiquet amb nom compost i xicotiu com una formigueta ha pres el color de la poma per les seues galtetes, després, he recordat als riallers la dita de passar més fam que un mestre d'escola -en el meu cas per la peresa de la cuina per un- i els he reivindicat el meu dret a rebre tupers dels deliciosos àpats que els cuinen a casa cada dia...