Pot de plom...

Xavi Castillo, també conegut com l'heretge de Xàtiva, actua demà a l'auditori Ramon Romagosa de Cornellà de Llobregat a les 19 de la vesprada, per presentar El Chou!. -M'han dit que una hora abans estaran obertes les taquilles per poder comprar l'entrada, per si algú hi vol anar-. A web de la companyia, Pot de plom, hi podreu trobar algunes dades més...

Garantisc dues hores de riure amb un humor intel·ligent i proper amb personatges com Jordiet Llopis, Maribel i el Capità Moro.... o la Rita, Zaplana i el Papa. I la pregunta del milió: Xavi, portaràs el tanga roig?

Meliquisme...

Acabe de descobrir que tinc melic i hui em feia gràcia escriure d'això. La primera cosa que he pensat fer és picar-ho en majúscula, perquè tenir melic és important, però clar, després he pensat que semblaria un crit.... i a mi els crits no m'agraden gens.

La cosa ha estat més o menys així. M'he parat davant l'espill i he passat cinc hores mirant-me'l de fit a fit, des de totes les perspectives i, aleshores, he tingut una experiència mística de caire oriental.... el meu melic em parlava! No era una conversa normal, perquè ni parlava de feina, ni de llistes de la compra, ni de rentadores, ni de factures... He de reconéixer que durant uns minuts he pensat que els esclata-sangs del dinar no estaven en bones condicions, però després m'he relaxat i he intentat gaudir de l'experiència i, sobretot, treu-re'n profit.

No se'm permet explicar el contingut de les revelacions, -mil perdons-, això seria tota una traïdoria... però se'm permet esmetar que he aprés a detectar d'altres iniciats com jo i, no podrieu ni imaginar totes les sorpreses que això m'ha suposat. La primera i més impressionant de totes, és saber que la X-ator és la gran Meliquista -i això sí que deuria estar escrit en majúscules i negreta- .

Arribar a aquesta conclusió no ha estat tasca fàcil, qui ha dit que el camí de les revelacions i l'autoconeixença és fàcil? Malgrat tot, les pistes eren massa evidents i, la meua capacitat d'enunciar-les totes, massa minsa, així que només n'esmente tres:

1. Addicció a llibres d'autoajuda, teràpies orientals alternatives i budisme de llauna -per ajudar els altres, esclar = Senyor pequé en eixir d'ací a qui fotré-
   
2. Pronunciació del pronom personal jo -tonalment imperatiu- cada cinc paraules.
   
3. Tendència al pantojisme i figaflorisme exagerat, especialment, quan hi ha auditori.

I és que hi ha gent per la qual el drama i el meliquisme és tota una posició vital....

Amén.