Amb essa de surrealisme

Amb essa de surrealisme o la crònica de les darreres setmanes, perquè no recorde des de quan es barreja nit i dia que s'agafen de la mà per caminar Eixample avall junts i rebolicats.

Amb essa de surrealisme per prendre el costum de deixar-me sorprendre, que d'il·lusions que acaronen no es pot viure però sí de la complicitat pel somriure a cada conversa de memòria.

Amb essa de surrealisme per acomplir el que a l'agost em vaig comprometre, i portar-ho a terme, que m'encabote, que m'entossudisc, que m'esvara...

Amb essa de surrealisme perquè dine a casa de sogres ficticis i exercisc el meu paper de nora modèlica...

I amb essa de surrealisme per aconseguir, a curt termini, que m'abrace a canvi d'un calbot, que sóc més bona que l'ecumenisme de Turballos i la paranoia de Xixona.

A què sí?

Per Tot Sants....

Tovalloles de fil, peixet, marisc i cava, postres i estona per pair-ho tot, sense presses ni correres...

Dinar de diumenge, com els d'estiu, com els que tindrem per Tot Sants... perquè baixe a la Fira, i per Tot Sants qui no estrena no té mans.... Fugiré de fer visitetes perquè no m'agraden els crisantems, perquè d'óssets només de massapà.

I, xiquet, se t'emporte, perquè sigues el lligam que em faça tornar, així potser, no estaré ni tant ací ni sentiré que no sóc tant d'allà.

Curs accelerat d'anglès pel País Valencià

En un món globalitzat, els valencians, ens volem fer veure -i escoltar-. Per això, hi ha qui ha proposat exportar la nostra peculiar visió del món i fer-la universal creant un curs accelerat d'anglés. Amb la correcta aplicació d'aquest mètode garantim la completa comunicació a gairebé totes les comarques del País Valencià. I reclamem, -aprofitant l'avinentesa- la nostra existència no només quan plou.

Take the candle because the procession is long.
Agarra el ciri que la processó és llarga.

As shit by irrigation ditch.
Com cagalló per séquia.

Every rock makes wall.
Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!
La figa de ta mare!

That one who is not, does not find himself.
Qui no està, no es troba.

Give the trompa back to the boy!
Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!
La mare que va!

And the father who comes back!
I el pare que torna!

Take care, don´t scald.
Tin cuidao no t'escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.
Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair...
Tira més un pel de figa...

Next nothing says the newspaper.
Quasi res porta el diari.

What goes forward, goes forward.
Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!
Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?
I ara què fem del caldo?

Always the same song!
Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!
M’agradaria vore’t per un foradet!

Xe, today are we going to see the gunpowderdisplay?
Xe, hui anem a vore la mascletà?

Reballs how much water is falling down!
Recollons quina aigua cau!

The count of your aunt
La figa ta tia

I shit in the salad sea!
Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!
La mare que t'ha parit!

Go to do the wank!
Ves-te'n a fer la mà!

Ai if you wanted and I left myself.
Ai si tu volgueres i jo em deixara.

The thing has testicles!
Té collons la cosa!

Mal d'enteniment...

L'enteniment se'm perd a cada glopada i la consciència em queda esvaïda entre miconetes ovalades. Fiblades als polsos i llengua adormida. Temptacions de baixar a cercar els llums fosforescents de la cantonada. Plou i n'hi ha escola i ja no sé si psicomatitze massa...

L'art de psicomatitzar les coses o badallar amb gràcia...

Un nas orgullosament prominent, unes mans peludes amb dits que recorden els moviments de la tarantul·la, un to de veu que barreja la impertinència i la cridoria d'un mercat. Una gesticulació exagerada i carregada de supèrbia, un voler saber xafarder i molest, desig de ciri en qualsevol "enterro" demostrable en què no hi ha cap diari que no haja llegit, ni cap tertúlia radiofònica que no haja escoltat. Tot és opinable encara que no se li demane.

Expert en obrir portes sense picar també en interrupcions i comentaris estúpids. Alterat per no haver pogut escoltar tot el que voldria, ansietat per saber -interesse o no- i recursos propis de parvulari. Sant màrtir de la línia de rodalies del Maresme, culpable de viure a Arenys i haver de matinar, pregador per canviar guàrdies a primeres hores i obsessionat per les camises horteres dels huitanta. Expert en demanar atenció i ser centre, del que siga, però centre.

I jo que m'he fet experta en fugida i baixar per escales oposades, a cercar una cafeteria diferent cada pati, a tenir milions de papallones encabronades a l'estómac cada vegada que escolte el seu to de veu, a recordar-li cada dia que si no parle amb ell és perquè no el suporte, que no isc de farra cada nit, no, que aquesta mala cara me la provoca ell i què... recollons marxa sendra i entra R...

I sí, R. em provoca mal de cap migranyós i ganes de vomitar, intencions d'espenyar-lo per les escales o prometre un aprovat a una banda llatina de l'institut per fer-ho.... I ahir vaig aconseguir el meu rècord: en una hora compartint espai només vaig obrir la boca per badallar.

[Per cert.... i canviant de tema, feu una visiteta a aquesta pàgina:

Arquitectura i altres coses ]

9 d'octubre...

Encara es fa estrany, treballar un 9 d'octubre....
moltíssimes felicitats a tots
i
bona Diada!

Les hores de la setmana...

Conte les hores perquè acabe la setmana com he contat estacions de metro camí a Montbau cada dia, com he contat onze pisos en aquells ascensors atrotinats sempre massa plens de gent.

Conte les hores perquè acabe la setmana, perquè plou i hi ha escola, perquè plou dins i fora i perquè quan ixes les fulles cauen com llàgrimes i mai no m'ha fet gràcia la tardor i a Barcelona la tardor es nota més.

Conte les hores perquè acabe la setmana, perquè estic desconcentrada però tinc l'esperança de demà estar-ho un poc menys, perquè no puc dormir, perquè estic esgotada, i no em queda veu.

Conte les hores perquè acabe la setmana perquè potser he ficat la pota, perquè ja puc afirmar que sé trobar a faltar i perquè lamente ser sovint tan orgullosa.