dilluns, de març 26, 2007

Manso...

Hi ha determinades coses que em costa moltíssim fer... encara que faça bromes, una d'elles és anar al metge. Molta conya amb Manso i ara que tinc el paperet de la citació a la mà em fa mal tot. He de confessar que he pujat les escales tremolosa fins el segon pis i, finalment, quan m'ha tocat el torn, he pogut articular paraula en "valenciana prosa": Cita pel metge?

El pitjor del metge, i això és intercomunitari, és la gent que espera... d'aquesta gent podríem fer una acurada classificació que resumiríem bàsicament en:
  1. Els avis, que pràcticament viuen a l'ambulatori, i fan allà la tertulieta que deurien fer al bar mentre juguen al cinquet i al dómino. Els avis són experts en treure receptes: alguns tenen una farmaciola tan ben nodrida que podrien preveure les malalties de tots els seues descendents durant tres generacions. A més a més, pateixen la síndrome de presumir de malalties i, això, és morbós, eh?. Si fóra una torre a Calella jo ho entendria, però per pixar més vegades durant la nit com a conseqüència de la pròstata... Per cert, un dia una parella es va jugar l'herberet amb les analítiques del sucre....
  2. Les mares que tot ho saben, que no entenc per què fan perdre el temps al metge si quan entren ja li diuen: Mira, tinc el dinar al foc, he d'anar a la fruiteria, recollir el Jonathan i aquesta tos de la Vanessa només li la lleva el Paidoterin, així que escriu ràpid que quan isca tot l'IMSERSO, col·lapsaran la farmàcia.

I clar, jo estic allà asseguda, mirant l'etern cartell de la infermera fent shshshshs... i posant-me malalta per moments, perquè si estic allà... és que una mica fotuda estic. I que conste, que tot açò ho faig perquè estic mentalitzant-me que demà he d'anar al metge.

dijous, de març 22, 2007

Síndrome post avaluacions...



El millor després d'una avaluació és fer una birra per fomentar la idea de què tots els profes tenen problemes d'alcoholisme i què millor que anar-hi a un barutxo d'aquell barri. L'únic inconvenient és que el pla d'entorn a l'Hospitalet encara no està aplicat adequadament i has d'intentar saltar les panderaes de gossos amb més esforç que si feres una carrera de tanques.

Un cop arribes al bar te n'adones que hi ha un ésser indescriptible amb el peu dalt la barra fent una mena d'exercicis de pilates -mai he sabut que és això però em fa gràcia posar-ho-. Jordi diu, i ell és d'educació física, que això ell no ho pot fer, jo per si de cas dic que no ho intente, bàsicament, per no perdre la poca dignitat que em queda. Després una xineta amb colaus massa mangueros per la seua edat porta unes olives i ens fem seguits tres tercios.

Tornant al metro me n'adone que vaig un poc torta i que millor no trobe ningú que em conega... I ara que ja estic a casa, i passe de continuar amb el Curial, somric pensant que ja tinc cara de divendres, que porte dos setmanes sense cap de setmana, que no pense pegar ni brot, que estrenaré la maquineta que m'he comprat i si algú es digna a traure'm me'n vaig de bufera... que ja toca.

dimecres, de març 14, 2007

Xirimita...



I no és que estiga tornant-me xirimita, ni que el veí tinga un equip de so tan brutal com per fer tremolar el meu llit, tampoc és que veja massa pel·lis de por, ni que entre en cap fase REM... però de fa una temporada algunes nit em sacsen el llit. Si les sacsadetes foren cosa de dos, encara, encara soltaria alguna parragrafada bucòlica i pastoril, però el cas, és que a el/la cosa etèria que ho produeix no es deixa veure. Que somnie molt? Doncs, sincerament no ho sé, fa segles que no recorde un somni. Que ho faig jo mateixa? No sé, no sé.... Per cert, això serà motiu de baixa si ho explique a la metgessa o em posaran una camisa amb corretges d'un blanc trencat preciós?

El cas és que estic estressada, em fa mal el coll -no la gola-, la primavera no em prova, la setmana que ve són avaluacions, intente estudiar per oposicions, la iaia ve el cap de setmana, vull castrar les criatures, he dinat llenties quatre dies seguits i no funciona el SAGA!

[Per cert, feliciteu el Xavi que ja és "dotor".... -encara que això ja ho era una miqueta abans-]

diumenge, de març 04, 2007

Xifrada condicional...


Si no fóra perquè em mires em despullaria cara la finestra i et deixaria contar-me les pigues.

Si no fóra perquè sé que tens un astrolabi deixaria caure peça a peça sense cap mirament.

Si no fóra perquè em pentines lluiria encara aquests cabells desendreçats a totes hores.

Si no fóra perquè m'apagues el llum entendria que potser només vols amagar-te.