Manso...
Hi ha determinades coses que em costa moltíssim fer... encara que faça bromes, una d'elles és anar al metge. Molta conya amb Manso i ara que tinc el paperet de la citació a la mà em fa mal tot. He de confessar que he pujat les escales tremolosa fins el segon pis i, finalment, quan m'ha tocat el torn, he pogut articular paraula en "valenciana prosa": Cita pel metge?
- Els avis, que pràcticament viuen a l'ambulatori, i fan allà la tertulieta que deurien fer al bar mentre juguen al cinquet i al dómino. Els avis són experts en treure receptes: alguns tenen una farmaciola tan ben nodrida que podrien preveure les malalties de tots els seues descendents durant tres generacions. A més a més, pateixen la síndrome de presumir de malalties i, això, és morbós, eh?. Si fóra una torre a Calella jo ho entendria, però per pixar més vegades durant la nit com a conseqüència de la pròstata... Per cert, un dia una parella es va jugar l'herberet amb les analítiques del sucre....
- Les mares que tot ho saben, que no entenc per què fan perdre el temps al metge si quan entren ja li diuen: Mira, tinc el dinar al foc, he d'anar a la fruiteria, recollir el Jonathan i aquesta tos de la Vanessa només li la lleva el Paidoterin, així que escriu ràpid que quan isca tot l'IMSERSO, col·lapsaran la farmàcia.
I clar, jo estic allà asseguda, mirant l'etern cartell de la infermera fent shshshshs... i posant-me malalta per moments, perquè si estic allà... és que una mica fotuda estic. I que conste, que tot açò ho faig perquè estic mentalitzant-me que demà he d'anar al metge.