33

Aquesta setmana Alfons i Xavi fan anys... entrem en la setmana dels 33, en la setmana dels aquari, en la setmana dels amics que més m'estime...

I quan ENS pense, em ve al cap: Ford fiesta blanc, whisky a dojo, Sangtraït, carretera i manta, "toca", ironies, El Forat, Ràdio Futura, amanides amb iogurt, Midnight Oil, cervesa i més cervesa, sobrassada amb sucre, València i Beatles, Rafa o Anthony Perkins, B.E.A. i festes de Sant Joan, Rajoletes i Vespa, el Físic i l'Esteve, Cous-cous, pluja d'estrelles i maria, Ducados?... ara qualsevol cosa fumable light. Festes a casa Víctor -què serà de Víctor?-, cinema als Astòria. Sabrem l'edat de Carles algun dia?Ca'n Pinet i Conca. Dinars a casa dels meus pares i aquell cau tan... Pintades d'ungles a Santa Faç, noces de blau, apadrinaments i separacions de rosa. I Bocairent i Altea, i El Campello i la Font Roja i València i Elx....

Xiquets, xe ... que us trobe a faltar!

Ritmes...

Mentre tu fas a poc a poc, medites vocables i mesures síl·labes jo voltege mil pensaments alhora i et done la raó en tot el que em dius encara que no t'ho diga. I em posa nerviosa el teu ritme. I et posa nerviós la meua velocitat. I morada amunt i avall, ens trobem sota el rellotge per deixar-me embolcallar per la teua calma, per deixar-te acaronar per la meua tempesta...

De Sant Antoni a Sant Pau...

Hui m'he alçat amb el peu més esquerre que tinc i, la culpa la té un petard que ha fet trontollar els vidres de la meua finestra. Durant uns minuts m'ha vingut al cap l'atemptat que hi va haver al poble, després..., uns masclets més xicotets m'han fet caure que tot era per les festes de Sant Antoni... Que diguen que els valencians som escandalosos que ja me'n riure jo....

Després, matí típic de diumenge fins que a les dotze he rebut una telefonada que m'ha fet eixir de casa a corre-cuita, aturar el primer taxi i, deixar-me portar a l'Hospital de Sant Pau... Torne ara, amb olor de formol i desinfectant, nerviosa per aquell soterrani d'urgències, pels panteixos dels ocupants de les lliteres del costat, per les agulles estacades als braços amb solucions salinoses... Tinc fòbia als hospitals. I, en aquest, sembla que en qualsevol racó podria aparéixer una monja del XIX carregada de claus de ferro. Però, a mi, em fa molta més por una agulla.

Per favor, no em porteu allà si em pose malalteta...

Ací baix...

Ací baix s'està molt bé... no fa fred, hi ha molta més llum, hui la lluna plena llueix preciosa, la nevera sempre, sempre, sempre, misteriosament és plena. Tot tranquil, excepte jo, que vaig amunt i avall intentant traure més temps al rellotge per poder veure'ls a tots. Alfons se m'escapoleix - encara que amb un xicon com Ulises jo també m'escapoliria-. Miquel torna demà de Roma, hui hem celebrat l'aniversari d'Elo -amb Quino-, Ire s'amaga a casa de Marian -vomiten totes dues- , Lliris i les seues classes als cadells de Canal 9 -ens veiem demà de vespradeta amb el Cook-, Iris fantàstica després de l'operació -es pot cordar la faldilla!, Núria demà té el casament de Maginah -preparada imitació D&G-, Carletes refotut com sempre -Pixorra on pares!- i Seforeta-nas-de-carxofa -eterna engripada- encara no sap què demanar als Reis. Josep més diva que mai -i més prim, i menys ros, i més sociata-. Tere de psiquiatra -diagnosticada i medicada-. Glòria riu -amb el seu Robert- , Javier plora -sense la seua Glòria- . El Nano amb la bragueta abaixada -o és que no trobarà texans que li tanquen?- , l'irlandés que han obert al poble petat de poble -ahg!!!-. I jo, vaig fent, mentre encara en recupere de la whiskada de Cap d'Any....