Disculpem magnificient Eol...

Torne a psicomatitzar les coses... i estic tot el dia bascosa i queferosa, ja li he dit a Carletes que si espere criatura ell és el pare perquè no he vist cap més home en tot l'estiu... s'ha espantat, s'ha senyat i se n'ha anat a prendre l'aire.

Aire, aire, aire.... ara en fa i, gràcies a la divinitat, fresquet... Senyor Eol, congelem les idees de pardal que tinc últimament i, si la vostra magnificiència no té cap inconvenint congele també l'acollidor-pesat-perseguidor-atabalador-i-ravalero que tinc per company.

Amén.

Perjudicacions...

Quant més pense més oblide, quant més està menys falta em fa, quant més racionalitze més irracional em torne. Si em parla faig com que escolte perquè encara sóc educada, perquè jo de paraules poques, perquè es gasten, es malbaraten i els cau la significança a cada fonema. Quines converses, Jordi, quines converses, que ens demanen les llengües enrevessades de matinada...

Mentrestant, encara somric imaginant-te aferrat a la cadira de la vermella que a aquelles hores pot ser més còmoda que qualsevol butaca.

Per moltes més perjudicacions.... salut!

Setembre...

Agost ha esdevingut un mes invisible al meu calendari i setembre m'assetja de tal manera que lamente no poder denunciar-lo per obtenir una ordre d'allunyament permanent.

Setembre té aquell caràcter de renovació que té el gener: setembre per fer neteja, per aprofitar les ofertes dels col·leccionables, estrenar llibres i llibretes, carregar de bolígrafs l'estoig que encara no he perdut i organitzar llistats amb noms que en unes setmanes no em resultaran tan exòtics.

Demà comence i encara no sé de quines tasques me n'hauré d'encarregar, això d'Atenció a la diversitat sona a al·lienígena venint d'aquell barri, prepararé la granera per si de cas... I mentrestant, aprofitaré els passadissos sense feromones i els cafés de més de mitja hora al baret de Marcial...

Que la força m'acompanye....