Baixe...

Sis de treta-huit, brot d'esquizofènia, danses de serp, Cosmocaixa, Màrius i trau, malentés de café, El Perfume, Francesca Aubanell, Timofònica, escopinades i balonades, Resham, vins xilens, neu al Cabeçó, sopar-robatori, telefonades-telefonades-telefonades, Vicenç i Guix, Torrassa i prou, Euromed i avall...

Com si ara importara...

I dissabte em va telefonar a poqueta nit i va vindre a buscar-me a casa. Després vam eixir a passejar rebolicant-nos els muscles del fred. I ens vam clavar a un bar i vam beure Volls fins que ens van fer fora. I vam parlar d'abans i de després i ens vam enfadar per parlar d'ara. Com si ara importara...

I vaig veure la seua cara més lletja amb les seues paraules més dolces i ja no em va vindre de gust trobar res més obert i me'n vaig voler anar a casa. I es va empenyorar en acompanyar-me i vaig caminar ben de pressa per acomiadar-me d'ell el més ràpidament possible. I no vaig voler escoltar com es queixava quan arribàvem a la porta de casa. I li vaig fer un bes i li vaig dir que potser, només potser, ens veuríem a la primavera quan la trementina florisca a Barcelona...

Fil d'embastar...

Cada vegada estretes més allò que tenim, ara que ja només puc oferir-te fil d'embastar. No t'importa? Ho sé. No m'importa? També.

- Escoltes els rellotges aturats? -

Condueixes malament i, mea culpa, he sigut racionalment inconscient de pujar amb tu sabent-ho. Tres viatges són suficients per marejar-se. Baixe'm ací, continue recte.

Decebre's d'un temps ençà resulta molt menys àrid, això sí, corretgeta... no t'accepte unes normes que, de bell antuvi, només estan fetes per fer-me perdre.

Endevinalla...

Entra tes i rabiant i ix moix i degotejant...