Nosaltres no som història...
Una nit vam decidir anar a fer una passejada per veure estrelles quan tots dormien. Veritat que mai no hem vist un cel així? Parlàvem en veu baixa com si el nostre xiuxiueig poguera destorbar algú. I caminàvem, a poc a poc, sense tenir una destinació fixa, sense tenir un temps de tornada. Parlàvem de tot i de tots, camuflàvem les nostres vides, igual que ho fem ara quan ens busquem semblances i divergències i acabem cantant o fent-nos colpets a l'esquena.
[ The Unforgettable fire de U2]