Irresponsabilitat...

Quin cap de setmana... tres seguits així i no sé com acabe...

Febra...

Semblen escoltar-se comentaris cotonats mentre una estranya concepció temporal sura a estones de consciència. Tant o tan poc, dimensionalitat estranya difícilment catalogable. Escolte la meua respiració i m'atabale, ha de ser tot tan sonor? Em fan mal els genolls, però dormir és pitjor perquè la vividesa de les imatges em fan témer allò que veig...

Claudicar...

Amagat sota ulleres grans i fosques passa estones al matí esperant que isca el sol per adreçar-se a la feina. Assegut amb olors de café i de pastes, amb les cames encreuades amb la bossa plena de paperots i quaderns on desa somnis i alguna victòria a la mediocritat. Música instrumental, jazz del bo sense vocables innecessaris, per inventar històries de sexe i altres existències.

Pren un café tan carregat com el baf que s'apega als vidres de l'aparador. Després es corda la jaqueta i amb passes inabastables ix al carrer per caminar d'esma passeig avall, entre no massa gent, entre no massa vehicles, entre no massa estridències, encara. Les altres presses són les seues i les seues passes esdevenen més inabastables, ara.

Voler el que es vol és renunciar al que es demana i es somniar el que es desitja. Per això, cada dia ell es perd per no trobar-se vençut, perquè la derrota és l'únic guany dels poetes-hòmens que claudiquen...

Sangonera...

Als centres educatius hi ha aules d'acollida i jo em sent darrerament com si oferira un pis d'acollida també.

Bàsicament un pis d'acollida és el lloc on la gilipollas de torn -jo- li permet a l'espavilat/da de marres establir-se gratuïtament per un període més o menys indefinit. La sort que tinc és que sóc conscient de la meua "gilipolleria" i la desgràcia que tinc és que la gent és tan i tan espavilada que sembla que mai no acabaré de ser prou gilipollas.

Faig favor fa tres setmanes: el primer dia ja expose que això meu és temporal, que comence a buscar pis. Ahir em comunica que només hi serà fora dues setmanes i que té la intenció de tornar després i, a més a més, venir-hi cada cap de setmana. Li comunique que em torne les claus i que tres setmanes és temps suficient per buscar-se la vida, que jo ho vaig fer el mateix dia que vaig arribar. Em fa saber que deixarà les claus al rebedor i hui em trobe que ha desaparegut amb les meues claus. Tinc intencions d'abaixar les coses que s'ha deixat al contenidor de la porta, inclosa tota la remesa de menjar altament ric en fibra que anega la cuina. Pense que sóc gilipollas perquè acabaré per no fent-ho, tot i que si ho haguera fet, ara no podria estalviar-me això d'enviar-la directament a cagar... i és que sembla que no escarmente o tinga una mena de karma especial per anar recollint sangoneres.