Ara entenc què és això de la finestra indiscreta i no perquè jo en faça ús o haja tornat a veure la pel·lícula de Hitchcock... sinó per Òscar que passa el dia fent de "ventero" esperant que li done qualsevol tipus de conversa.
Les xarrades poden ser diverses i variades: que si tinc manissetes a les finestres -abans estava tan ronyós que no les veia-, que si els vidres estan molt nets, que què he fet de dinar, que si he dormit bé, que si funciona el bany correctament...
Ara ja he decidit tancar dos portes del passadís que li donaven accès directe a la visió de ma casa però això no ha funcionat del tot, perquè quan ell sent el pany de la meua porta apareix com si l'atzar l'haguera deixat caure al replà de l'escala...
Òscar és un fadrí maniós, advocat i convergent, fill de l'Eixample i nascut i criat a la finca... Té una casa espantosa, farcida de sants i vaixells ens miniatura, sostres de fusta fosca i una cuina xicotiua-xicotiua plena de plantes artificials que impedeixen qualsevol tipus de moviment en tan reduït espai. Vol ser president de l'escala per posar ascensor i arreglar l'entrada perquè la primera imatge és la que conta i no vol tenir una entrada amb bústies trencades i marbre mig desfet.
M'ofereix la seua escala de mà a totes hores, que si vull netejar els sostres, que si vull pintar les finestres, que si necessite posar cortines, que si vull fer aquell vidre tan alt... Per això, patisc cada dia una escena d'allò més recurrent: picar de timbre, fregar metàl·lic i una cara rodona somrient amb escala de mà al muscle.
El pitjor no és que et deixe l'escala cada dia, el pitjor és que vol entrar-me-la ell, com si jo, després de fer una mudança no poguera fer-ho... Llavors entra i mira tot amb molt deteniment, com si tractara d'enregistrar tot el que veu fotogràficament, però... si dur és que t'oferisquen l'escala, molt pitjor és anar a tornar-la. Diumenge passat, em va oferir un café amablement, i quan vaig encetar aquella típica conversa de: quin bon oratge fa... va prémer el botonet d'un aparell que va informar amb veu de noticiari al voltant de l'hora, la temperatura i la previsió meteorològica. No sé com no vaig explotar de riure quan em mirava fixament donant-li tanta importància a aquell predictor.
Jo, jo pensava que al Raval la gent era rareta...
