Made in Taiwan...

Després d'unes vacances sempre hi ha una tornada, i aquesta tornada ja és per si mateixa una experiència ben dura. No m'agrada tornar de vacances i a la meua rentadora tampoc, ni al taxista que va quedar desrenyonat fent-se el fort per pujar la meua maleta al maleter del cotxe. Li vaig dir que portava tres hòmens esquarterats i... crec que s'ha quedat amb la meua cara.

No m'agrada tornar de vacances i no m'agrada desfer les maletes, no m'agrada adonar-me que la salsa de gerds ha vessat i tot va pudereta "de bosc" i, no m'agrada haver d'anar al súper per poder posar alguna cosa menjable a la nevera. No m'agrada tampoc endreçar les coses, i no m'agrada perquè mai no sé per on començar.

Però, el pitjor de tornar de vacances, sense cap mena de dubte, és trobar-te la casa plena. I això és, exactament, el que em va passar quan vaig aconseguir obrir la porta i em vaig trobar quatre parells de sabates que em donaven la benvinguda. Quan vaig poder tancar la porta -penseu maleta i sabates-, em vaig adonar que hi havia quatre taiwanesos somrients fent-me reverències des del menjador...

Què collons faig jo ara?.- vaig pensar mentre em passava pel cap fer mitja volta i escampar el poll. Raona, tu vius ací .- em vaig dir. I, decididament, vaig anar cap a ells pensant si quan arribara al menjador em posarien collarets de flors, m'aplaudirien o em farien fotos i el pitjor va arribar... tots quatre van començar a fer-me besos, desmuntant-me la meua idea de donar-los la mà -per allò del poc contacte dels asiàtics-.

Em van fer seure al meu sofà i van desaparéixer tots direcció a la cuina per tornar amb una ampolla de xampany francés que em mostraven com si formaren part d'un aparador del Precio Justo.

I després d'un parell de dies amb ells, he de dir que la convivència és ben curiosa, però els realment encuriosits deuen ser el veïns, que de veres que amb tant de tràfec en aquesta casa deuen estar ben al·lucinats.

De Països Baixos...

De Brussel·les a Bruges, de Bruges a Gant, de Gant a Lieja, de Lieja a Maastrich, de Maastrich a Anvers, d'Anvers a Mechelen, de Mechelen a Breda, de Breda a Rotterdam, de Rotterdam a Waterloo, de Watterloo a Utrech, d'Utrech a Alkmaar, d'Alkmaar a Gouda.... i tot això passant per Lokeren, Hoek van de Dijk i Tienen.

Formatges, mapes, bronzejador, Lupo i Sensei, cervesa, Menphis, molins, canals, districte roig, Xavi, terrasses, "no anem bé", steak, coffeshops, High, mercats, carpes, Jeff...

Descursetador, desencursetador o altres variants...

Estimadíssim Carabasseta -ara pseudonimitzat "Naps & Cols"-,

Li demanaria, si és que alguna vegada m'ha estimat, que deixara de torturar-me amb les seues missives enverinades que fan pudor de fem. Sóc com sóc i sóc, com vosté m'ha fet ser, així que deixe de retraure'm coses que ja no són assumpte seu i visca feliç al seu món de gerundis perfectius.

No cal tampoc que ara m'explique romanços de canalons ni de beixamels perquè vosté mai ha vist el meu foguer de prop. Tampoc cal que abandone la seua tasca gramatical per dedicar-se a l'art del conreu de productes d'horta, ja li vaig explicar -no fa massa temps- que a la meua dieta ja no entren ni carabassetes, ni carlotetes, ni albergínies ni cogombres. I, si algun dia tinc necessitats vitamíniques triaré les hortalisses jo soleta. No és necessari que li recorde que malgrat eixir-me les peces macadetes, després d'adobar-les, cuinar-les i pair-les, a llarg termini, no fan cap mal gustet.

Per altra banda li recorde que per vosté ja no n'hi ha replà, ni catifa, ni balconet, ni gintònics, ni ducados, va menysprear les meues claus lligades acadèmicament i ja he trobat qui vinga a mantenir-me la falguera verda i lustrosa.

Finalment, li pregaria deixe d'il·lusionar ma mare o l'obligaré a fer de fadrí el proper Nadal.

Si vosté troba que no he estat suficientment clara, avise'm i li ho recordaré en un dinar que tenim pendent, evidentment vosté el pagarà i jo triaré el que menge,

(Des)atentament,

Com la fel...

Cursets...

Estic encursetada, qui em descursetarà?

El descursetador que em descursete

bon descursetador serà...

[Lift me up de Moby]