I matine...
Demà he de matinar i molt, i plou i prou i estarà fosc i no voldré alçar-me del llit. Trobaré a faltar la mama que em diga que ja és hora i no tinc ningú per dir-li que cinc minuts més...
Demà he de matinar i molt, i plou i prou i estarà fosc i no voldré alçar-me del llit. Trobaré a faltar la mama que em diga que ja és hora i no tinc ningú per dir-li que cinc minuts més...
I caminaràs pels meus carrers sempre a trenc d'alba buscant una porta oberta que allargue els teus dies... Fumaràs negre i beuràs negre i faràs més amics que jo. I, quan isca el sol passaràs les cortines i tancaràs la verdor... tens fins les dotze per dormir i somniar que t'escolten.
Haguera dormit totes les nits de la meua vida en els teus muscles estrets d'adolescent etern i, encara ara, m'haguera deixat arrossegar per aquest posat teu de joventut ancorada. Usaves i abusaves d'aquest no sé què i vivies en un aquari de somni impossibles que feien de tu un forat negre perfecte pel teu abisme de llàgrimes congelades.
He pensat fer-me un tatuatge amb el teu nom, però vull un tatuatge com a la legió, d'aquells fets amb navalla i foc mentre algú m'anega la gola de ginebra. Després, quan encara no haja recuperat la consciència del tot, demanaré que em pinten unes calaveres sota els teus traços i escriuré les teues dades per acabar rubricant un Danger ben rosa i ben llampant.
Quan hui dinant Irene ha esmentat el Pantojismo he pensat que feia referència a algun pensament clàssic o helenístic... però, com que no m'aclaria el tall i no em quadrava en la conversa, li he demanat en què consistia això. Llavors m'ha dit: Saps alguna cançó de la Pantoja?.... -i clar, jo només he escoltat la Pantoja en bars d'ambient cutres d'Alacant en nits d'aquelles que és millor no recordar per no acabar amb la meua reputació (reputació?)...- I m'he centrat, m'he concentrat i he visualitzat la "cantaora" vestida de blau i descomposta per la pena... ha segut llavors, quan m'he pogut fer una idea d'allò al que ella es referia...
I sí, senyorets i senyoretes, ahir vaig anar a la "manifestació". Els texans, les sabates còmodes, la borsa creuada i les mans lliures per la birreta fresqueta que sufocaria set i calor.
Quan parles ho fas amb el cor i mires com si pels teus ulls pogueres veure l'ànima. Quan et preocupa alguna cosa et toques el bescoll i et reboliques els cabells. Poses veus quan parles i per cadascú en tens una -mestre del telèfon-. Estimat i odiat, així et trobes. Fort, fortíssim i feble, feblíssim però sempre vigilant. Absent quan vols, lliure sempre. Lligat amb tots i tots amb tu per aquella fina làmina transparent que ens nuga els melics. Irònic i molt. Salvatge i prou. De café negre ensucrat i cigarrets furtats. Recol·lector de premsa, Basset i Orduña. Protector de Valls i projector de projectes. Punxa argegalosa de personatges caducats. Telefonades de diumenge i conductor de matinada...
Comence el dia amb una matinada voluntària, i estic en forma, m'he despertat poc abans que tocara el despertador. Un te i roba fresqueta, isc i plou. Plou i plou prou, torne pel paraigües, oblide una jaqueta i no torne a pujar el trosset d'escales. Arribe tard, però no fatalment tard, hui no és essencial. Somriures i nervis apegalosos, més somriures i ara amb una component irònica: sóc meravellosa, sóc fantàstica, sóc la primera, tinc art, tinc uns ulls dibuixats de verd i mireu-me-que-potser-us-mire. Fume per qui no pot, passege i em passegen. Seiem i m'amague, no diuen el meu nom, però conteste per renunciar. Dissimule, no sóc ella. Canviem d'especialitat, passe nervis per ella, passe nervis per ell. Tinc enveja sana i amb aquest ritme números rojos. Isc, anem, cervesa i fideuà amb gambes. Café i Reincidentes. Plou i encara plou prou, enfile carrer avall. T'escolte i em fa gracia, hui toca Rebeca. Rebeca amb H d'Alfred...
Sílvia s'ha comprat un llibre de plantes d'interior i mentre preníem una birreta a la fresca -si és que és pot dir que hui fa fresca- he fullejat aquesta Guía práctica para conocer e identificar las más comunes, però clar, amb el noms que els posen dius: si aquestes són les més comunes no vull ni pensar com es diran les altres?.
Fins hui pensava que el més difícil de recordar els noms de les parelles dels amics, però ara sé que estava molt equivocada. És cert que el meu estat no és el millor, perquè torne a tenir insomni, però encara que haguera estat en perfectes condicions haguera sigut impossible poder retenir els noms de les maleïdes plantes que apareixen al llibret de marres. Brunfelsia, Caladio, Esteptocapso, Vicapervinca... però qui té la mala idea de batejar-les així? Estic segura que si demà vaig a comprar-ne una i demane una columnea m'envien a fer punyetes ràpidament... Crec que hauria de recórrer al llenguatge inequívoc del: done'm una d’aquelles.