Biografia en cotó...

El temps se'ns engola entre els dits, però podem tornar a reinventar el goig en cosa de segons i així acabar oferint plaer només escoltant-nos respirar. L'incendi de la nostra pell ens obliga a besar-nos amb presses però amb tendresa, i escoltem els fils d'estendre de casa del veí. Estaque ungles a la teua pell de cotó i fem parar els rellotges que esmorteeixen el continu degoteig del pas del temps. Entrellacem els dits i t'encadene a la meua pell i després finalitzem la nostra biografia buscant la pàtria de lluna i mel i escrivint paraules l'un en els racons de l'altre. Paraules que ningú més podrà llegir i que només entre ametlers en flors seran llegibles.

[Fragment]

E-mail obert...

Si he de triar un moment del cap de setmana, em quede amb el trosset amb tu. La resta, podem fàcilment oblidar-la o guardar-la en aquell calaix dels dies grisos. Altra vegada de diumenge i amb la sensació de tenir un temps perdut en la memòria. Em vaig adormir al cinema, em va caldre una passejada per les Rambles després de sopar i hui he perdut, afortunadament, la vesprada a la Fira del llibre -i he comprat un llibre de poemes-. I ara que he arribat a casa escolte la teua musiqueta. No sé, però cada vegada m'agrada més. També he rebut els teus versos i potser retocaria el darrer, però això ja ho discutirem. He mirat els vols i potser m'hi anime quan em dónes la confirmació, de moment podríeu reservar-me una vesprada a Maastrich per analitzar com cal allò del "Tractat". I ara, programaré i em mentalitzaré per la feina de demà, guardaré la roba estesa i ho faré escoltant els 10.000 maniacs ... hui estic de Noah's Dove .

Treball de recerca...

Introducció

L'objectiu principal d'aquest post és facilitar la comprensió de les diverses espècies docents que podem trobar-se a un ecosistema espefíc i concret del Besòs i que suposem podria extrapolar-se a molts altres ecosistemes docents actuals.

Per tal de realitzar aquest complicat estudi, hem d'agrair la inestimable col·laboració d'alguns membres -totalment marginats, això sí- dels departaments de matemàtiques, física i química, tecnologia i, català. Destacarem i agrairem doncs, la seua acurada observació, la seua inestimable implicació i, sobretot, les seues dosis de xafarderia dissimulades que han fet possible l'establiment dels principals criteris i línies a seguir.

Donada la complicació de trobar un espai comú i carent d'influències externes que pogueren ralentitzar l'aportació de dades, ens hem obligat a establir-nos per torns de pati al bar de la cantonada, així com bars-menús "todo a 7" a hores extra-escolars.

Espècies protegides

Partint d'una massa aparentment homogènia, hem establert una subdivisió categòrica que puga determinar els diversos nivells d'abstració dels especímens exposats. Així doncs, podem trobar:

1. Equip directiu i/o Gabinet de crisi al front de Sa Magnífica Excel·lència Il·lustrada i Omnipresent la directora, àlies "tevoyaabrirexpediente" o "quierohablarcontigo". Aquests grup humà gaudeix de llibertat suprema i mai no s'interrelaciona amb altres castes d'inferior categoria.
2. Vaques sagrades: grup d'especímens que gaudeix del benefici de les castes dominants. Aquest grup es caracteritza per posseir horaris privilegiats, grups no conflictius i claus de l'ascensor. Bàsicament podrem distigir aquest gènere pels passadissos pel seu caminar segur, les seues corbates i talons i, bàsicament, perquè pateixen problemes àudio-visuals quan intentes saludar-los.
3. Jo també sóc immigrant: grup característic que sol reunir-se a la sala comuna perquè no pot suportar el domini al departament d'altre individu de més poder. Aquest personatge sol aprofitar el temps per llegir premsa, prendre café i corregir compulsivament. Destaquem que sol abusar del seu poder sancionador. Cal destacar també que aquesta espècie es caracteritza per l'extremada amabilitat amb el nouvingut -ja que ningú més gosa parlar-los per coneixences profundes i enemistats manifestes-. Així doncs, exposaran al nouvingut tesi subjectives d'afinitats i desavinenteses.
4. Haberlos haylos: grup d'inclassificlables, bàsicament saps que hi treballen, sovint poden prendre un café amb altres espècies. També és habitual que es reunisquen en grups de dos, solen tenir baixes conjuntes per depressió.
5. Nouvinguts: desorientats i bàsicament filosòfics, a la caça contínua d'altres especímens del seu gènere, tendència a l'agrupació solidària i etílica.

Conclusions

Després de debatre si volíem la cervesa en got o en ampolla, si el tallat era més bo amb llet natural o llet freda, si eixiem hui o la setmana vinent, hem determinat que, -i perdó per aquells que puguen sentir-se al·ludits- el funcionariat no és un sistemà sa de treball. Rivalitats, enveges, falses vocacions i lluites pels poders es barregen amb alumnes -que no estudiants- cada vegada més especials i amb necessitats més concretes... i, la barreja d'aquestes peculiaritats específiques, ens pot fer arribar a fer front a situacions que, clarament, ens superen.

Si fuera...

Si fuera rancho me llamaría Tierra de Nadie

si fuera planta me fumarían toda la tarde

si fuera hoja me llevaría volando el aire

si fuera nada sería algo que no deja de amarte.

La Caputxeta Vermella...

Vet aquí una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia -no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidai. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat qeu aquesta imatgineria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.

De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:

• Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant qeu persona adulta madura.
• ¿Saps maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tan sola.
• Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella-, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prossegir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental -sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionalistes del que és masculí i femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa Vermella va entrar en la caseta i va dir:

• Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:

• Vine més a prop, nena, que pugui veure't.

La Caputxa Vermella va dir:

• Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos tens!
• És que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
• Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar, i sens dubte atractiu, a la seva manera.
• És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
• Àvia, quines dents tan grosses que tens!
• Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc -va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, dedicit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.

Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop van aturar-se en sec.

• Escolta, noi! ¿Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.

El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.

• Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella- . Sexista! Discriminador d'espècies animals! ¿Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut/da d'una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del campany llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxeta Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decicir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

[FINN GARNER, James, Contes per a nens i nenes políticament correctes, Quaderns Crema, Barcelona, 1995]

Hui de vesprada...

Buidor, ordre i concreció...

Que buida quedarà la casa sense la seua presència, que neta estarà la cuina i el bany i la meua habitació... quantes coses no arreplegaré del terra, quantes tasses quedaran sense acumular a la pica. Quin silenci tindré sense l'eterna omnipresència de Flaix tv, quina pau nocturna sense escoltar el picar de les tecles fins les 6 de la matinada, quina pudent fragància m' estalviaré a la tornada de la feina, quina quantitat de menjar desmesurada tornarà a habitar a la nevera i... el millor de tot, és que no tinc remordiments de dir-ho.

Per cert, Cotonet... tenies tota la raó del món...

Sant Valentí o el sant collonera...?

Estic ja farteta, de veure tants aparadors pintats de roig, tant d'amor que sura per l'ambient -comercial, això sí- tantes ofertes per sopars de dos, tantes escapadetes de cap de setmana. I com que la meua vida sentimental -com sempre- és una misèria he pensat contra-atacar amb la imaginació, així que penseu que tots aquells corets començaren a bategar alhora: el soroll seria sincerament insuportable.

Per què hem de comprar i consumir per demostrar tot el nostre amor a la nostra parella? Us faig llista de regals:

• Una cadeneta d'or amb el nostre nom estil marca de la "ganaderia" -com els Vittorino però en metall-
• Un perfum que triarem a gust propi perquè faça l'olor que ens agrada.
• Aquell jersei tan mono que no volia comprar-se i aprofites per regalar-li i que no tinga escapatòria.
• El llibre que volies llegir i no gosaves comprar-te...
• I, sobretot, eixir a sopar perquè no et passe com l'any anterior que després d'un dia d'experimentació a la cuina et va dir: Nena... i si posem CSI, és que això de les autòpsies em posa tant?

El cas és que enguany res de res, m'he vestit de negre, no tinc parella -com sempre- i em posa nerviosa veure tant d'amor personificat... -fins i tot al carrer de baix hi ha unes llumetes de banda a banda del carrer en forma de coret- A més tinc mal d'ovaris i, aviat tindré mal de cap de tant pensar quina olor tenen els núvols? Així que per posar remei a tots els meus mals alhora algú podria avançar-me la Mocadorà de Sant Dionís, i regalar-me un mocadoret amb xocolates i massapans. I no ho dic per golafreria, eh?. És que hui no necessite. I per favor, si algú té la brillant idea, podria ser un mocador verd?

...

Hui m'han regalat un poema...

Ferlandina...

Hui passava per ací...

De diumenge...

M'he cansat d'avorrir-me i m'he avorrit tant que fins i tot, i sense escoltar la veu de ma mare que em diu que agarre l'agulla com un sable, he cosit les vores d'uns pantalons. He de confessar que no m'han quedat gens malament.

He passat la vesprada bevent te i és que havia d'estrenat la tetera que vaig comprar ahir, he mirat el diari, he fet suposicions recargolades xafardejant amb la companya al voltant d'un tercer en discòrdia. I no li he fet cas a Josep quan m'ha dit que isquera a prendre alguna cosa a la pizzeria argentina del rastes morbós. I és que per anar allà, m'hauré de posar un escotasso i pintar-me com toca....

Apostasia...

Senyor,

Us comunique, de forma resolutiva, la meua voluntat que siga destruïda, de manera immediata, tota referència a la meua persona en els vostres fitxers i arxius parroquials.

Al seu dia, i sense el meu coneixement ni autorització, em va ser administrat el que l'església catòlica anomena "sagrament del baptisme". Això comporta la inscripció a perpetuïtat en un llibre-registre, qüestió que, a hores d'ara, no té cobertura legal, sobretot a partir de la liquidació de l'estat confessional del que el vostre organisme ha gaudit durant segles a l'estat espanyol. Les lleis de protecció de dades no permeten que una entitat de tipus privat posseïsca informació de caràcter privat sense el consentiment de la persona interessada, i el que és més escandalós encara, que es comercie amb aquesta informació i que açò es trasllade als pressupostos generals de l'estat. No vull que per una inscripció, com he dit, de la qual no vaig ser consultat, pugueu computar-me com a membre de la vostra associació i poder, en base a aqueix nombre de persones, demanar subvencions o tindre una representativitat social que no us pertoca.

No sóc creient ni practicant de la vostra religió; a més, el tarannà i el caràcter intolerant que propagueu, aprofitant-vos del càrrec religiós que ocupeu, em porta a demanar-vos que respecteu el meu dret d'apostasia i el feu efectiu.

Com a persona demòcrata i amant de les llibertats, no puc compartir la vostra visió sectària i irrespectuosa de la realitat:

• Estic a favor d'un estat aconfessional i d'un ensenyament laic, en contra de la intromissió de religions i de sectes en el sistema educatiu.
  
• Estic plenament a favor de la normalització de l'ús de la meua llengua materna i totalment en contra de la persecució al valencià que heu fet i continueu fent a la Diòcesi.
  
• Estic totalment a favor que les persones visquen lliurement i satisfactòriament la seua sexualitat, i en contra que insulteu i menyspreeu qualsevol persona que vulga viure la seua opció sexual en llibertat.
  
• Estic plenament a favor que l'administració i els poders públics prenguen mesures per evitar embarassos no desitjats i la transmissió de malalties per contacte sexual, i en contra que impartiu lliçons d'ètica de temes dels quals no teniu cap autoritat per parlar.
  
• Estic totalment en contra de qualsevol coacció o intromissió de creences o sectes en la vida normal de les persones, i en contra de fer dels llocs religiosos altaveus d'opcions polítiques.
  

No vull formar part d'organitzacions no democràtiques, on la comunitat no pot triar al seu propi representant, com és el cas de l'església catòlica.Estic en contra, en definitiva, que m'utilitzeu com un número més de la vostra entitat a l'hora de demanar subvencions a l'estat, o fer les vostres intervencions públiques carregades d'odi. Per tant, us exigisc que reconegueu el meu dret a l'apostasia.

En conseqüència, us demane que feu aplegar aquest document a la parròquia d _______________________, on vaig ser batejat contra la meua voluntat,

Nom i cognoms:

DNI:

Data de naixement:

Adreça:

Població:

Tres és multitud?

Tres és multitud i si tenim visites això ja sembla el primer dia de rebaixes a la planta d'oportunitats del Corte Inglés.

El bany sempre ocupat, la pica sempre plena de coses per escurar, la roba a la cistella demanant urgentment ser llavada, el cutxitril que arxiva pols, la borra que ens dóna el bon dia quan s'alcem i la companya de pis amb els seus ataquets d'histèria multiplicats per cinc.

Dorm poc i malament, ja no arribe abans d'hora a la feina i els fulls per corregir se m'amunteguen a la taula. He de passar pel banc, he de fer la compra, he de reservar uns bitllets de tren pel tròpic.... aix... que estic estressant-me!

(Xavi.... felicitats reboniquet...)