Ahir parlava de com de boniques estan les palmeres amb les bombetes de Nadal... i hui, tota contradictòria jo -per variar-, em queixe profundament. Però jo crec que potser tot un súmmum de circumstàncies que m'aboquen a no estimar-me massa aquests dies de pau, amor i amistat.
Primer: estic farteta de botigues i, no puc entendre per què anem tots a patir a aquelles centres comercials on acabem amb mal de cap, mal de peus, i sufocats per la calor. A més, què passa...? què tothom vol passejar ara? què s'ha d'anar a veure aparadors? és que regalen alguna cosa? han abaixat els preus? No ho entenc, de veres, ho promet.
Malgrat això, si encara volem arrodonir més la passejadeta, només hem d'eixir al carrer i deixar-nos envoltar per les nadales de tota la vida, aquelles gravades a una cinta de casset i que fan que una pobra perona contractada per hores, passe la seua jornada laboral pegant-li voltes a la mateixa cinta.
Segon: per què he d'estimar tothom? Si em costa de vegades estimar la meua gent, com collons faig per estimar aquells que no conec...? Si es tractara de Nicolas Cage, l'estimaria i molt, però resulta, que només em trobe companys d'institut mig bufats -per utilitzar un eufemisme- que m'expliquen unes pel·lícules que em fan sentir d'allò més surrealista
Però el tercer i pitjor són els regals de Reis i no em referisc només al fet de pensar-los, trobar-los i adaptar-se al pressupost. Em referisc bàsicament a les espectatives inicials i al factor sorpresa. I ho dic perquè després de decidir fa uns anys fer "l'amic invisible" -cosa que és una collonada que odie i que m'obliguen a acomplir per imperatiu familiar-, em trobe que d'invisible res -perquè jo m'escapoliria i..., que em pillaren si pogueren- i que, per qüestions de lògica "fatàlica", sempre em toca la persona més complicada.
Finalment i, per acabar-ho d'arrodonir, em trobe que enguany tothom pensa fer-me aixovar. (Aixovar, aixovar, aixovar.... és fastigosa aquesta paraula, veritat?) Perquè... què esperen que diga si òbric un paquetet i em trobe una planxa? Ostres! el que sempre havia desitjat... quin disseny, quina funcionalitat, quines estones més entretingudes passaré...
Així que si algú, encara té ganes d'arreglar-me el Nadal, voldria: el vaixell pirata de Play Mobil, el Fort Randall, un caleidoscopi, una casa de nines, el Mr Potato -tovet-, un scalextric.... i, per suposat, la voluntat.