Sempre plou quan no hi ha escola...
Fa oloreta de terra mullada, i és que des d'ahir plou...
No hem tingut una pluja d'aquelles insistents... de fet jo crec que plou per fer-me la guitza, perquè precisament fa un parell de dies em vaig decidir a netejar el cotxe... no sé si és llei de Murphy, però sempre plou quan llave el cotxe. Altres lleis que sempre cumplisc són: el bus sempre ve quan encenc una cigarreta i, el pitjor, sempre em trobe algú que no vull quan intente anar d'amagat... -açò em fa recordar el dia que vam anar a veure el Misteri d'Elx sense dir-li res a Josep Enric i la setmana següent vaig rebre una telefonada seua per dir-me que havia eixit a la tele-.
Però jo estava amb la pluja, veritat?
Bé, el cas que hui és primavera -i no parle perquè haja anat al Corte Inglés, que jo encara tinc dignitat...- Pluja, sol, arc de sant Martí, i fins i tot, trons i llamps. I clar, els trons i els llamps sempre em fan recordar l'explicació que ens donava la rebesàvia:
Trona perquè Sant Pere canvia mobles,
plou perquè Sant Pere llava el terra,
neva perquè Sant Pere torca la pols
i rellampega perquè Sant Pere tracta d'encendre la llar...
No cal que diga que a mi l'explicació no em convencia gens, i que sempre feia preguntes impossibles que ella tractava respondre amb aquella paciència que només té la gent major... Sempre acabava dient-li que Sant Pere no era un home massa net... -supose que si haguera viscut a Escòcia la meua imatge de Sant Pere hauria estat diferent, tot i que si mire la part positiva, pitjor haguera estat viure al sud d'Algèria on no vull ni pensar quina hauria estat la meua imatge d'aquell Sant Pere barbut, gros i amb túnica...-.
Altre fenomen íntimament lligat a la pluja... i digne d'un expedient-X és l'encolliment de les persones. Sí, sí, encolliment perquè clar... quan plou el trànsit s'intensifica, i la causa d'aquests embussos és ben senzilla: esdevenim nanets si les gotetes ens toquen.
No és cosa de broma, penseu-ho bé i analitzeu la qüestió...