De protagonistes...
Una terrassa, huit persones, una improvisada taula i unes espelmes que lluiten contra la humitat del reixiu. Massa veus i massa candidats pel paper d'actor principal i jo, asseguda al meu racó exercint un digne i cómode paper de secundària. No és el meu temps ni el meu moment... deixe fer i mire com fan.
L'espectacle és divertit i, en certa mesura gratificant. Personalitats oposades per a aconseguir la màxima audiència, dues maneres d'interpretar el protagonista radicalment oposades però equitativament efectives. Afortunadament per a tots, els aspirants a galls de corral seuen junts. Es criden, es toquen, es giren, s'alcen, seuen, riuen... busquen mirades còmplices per assegurar-se les reraguardes. M'ho passe bé. A Josep se li marquen unes venetes al coll i al front, I. té les mans tremoloses, únic vestigi que només jo detecte i, que m'indica que perd posicions. Senyal que indica que tota la seguretat és aparença. Les banalitats comencen a crear incomoditats, llavors, només queda exposar grans qüestions metafísiques pròpies... Touché.- pensa innocentment I., sense saber que novament les propietats són només això, visions d'una realitat feta a la nostra mida. Odie els jutges, som fadrinets... i allò de: la millor defensa és el millor atac mai ha estat la meua filosofia de vida... I., es retira, el gall està malferit, s'esgola en la seua cadira i mira la burilla encesa de la seua cigarreta. El protagonista, ja assaboreix sa victòria, ja no cal ni cridar, ni tocar, ni girar-se, ni alçar-se, ni seure... Per primera vegada sentim els grills com canten i un llum roig intermitent creua el cel...
El temps condemna segons i minuts esmicolant-los entre converses ja pausades. Els glaçons es desfan, els cendrers s'omplin i les botelles es buiden...
El telèfon em desperta, no és cap hora impestuosa però tant em fa, no és per mi i no l'agarre. Tinc la sensació de tenir una carabassa badada per cap. No és malestar, simplement és espesseïment. Estic lenta, em costa reaccionar als estímuls, primer obrir els ulls i després buscar algun rellotge per tractar d'esbrinar quina hora deu ser, per la llum, jo diria que són les deu. No vaig desencaminada, trobe un rellotge electrònic i em diu que són les deu i quart. No he dormit tant... 
