
Estic preocupada, molt preocupada...., i no és només que Esclatarà Mestalla durant les properes setmanes..., és que comence a creure que tinc poders de vidència... Franc em va dir que sóc un Oracle, algú sempre es refereix a mi com a Bruixa... i la propera cosa que tem fer és suggestionar-me amb el tema i anar desesperada a un centre comercial per aconseguir una gelaba tipus Rappel, o pitjor..., bufar-me els cabells tipus la Pitonissa Lola o fumar cigars havans com Aramís Fuster. Hauré de callar perquè realment em visualitze i estic agarrant molta por...
Però no penseu que tot açò ho dic de manera aleatòria, tinc els meu motius per pensar-ho i que ho justifiquen tot... Millor us done un exemple i jutgeu vosaltres mateixos:
Anit, després d'una de birretes -bé..., una és un dir-. Em vaig connectar -potser perquè la boira passara abans de dormir- i em vaig trobar Nessum... Jo molt digna, com sempre, tractava d'emprenyar-lo dient-li que hui no dormiria perquè el València guanyaria a Sevilla. Intentava infondre-li por mentre li feia visualitzar que hi hauria més masclets que un dia de Falles, més trànsit que un 30 d'agost, i més senyeres blaves que el dia de la processó institucional del 9 d'octubre. Per acabar d'arredonir-ho, també li vaig dir que anara a posar-li un ciri a la "geperudeta"... -i promet que jo no sabia que hui era el dia de la Mare de Déu dels Desemparats-. (Aix quina processó més.... "integrista", quasi plore quan he vist a les notícies com agarraven una critureta de mesos vestideta amb l'equipament del València plorant encanada i aterrida mentre passava, de braç a braç, en mig d'una gentada impressionat perquè algú l'estampara -literalment- contra la imatge...). Bé, el cas és que ell contraatacava i em deia: "Quina samarreta em pose?" (Nessum té tota una col·lecció de samarretes feridores de vista i sentiment seccessionista). Jo li deia...: "no sigues gasiu i posa-te-les totes... sempre pots anar despullant-te a cada cantonada fins que et quedes en conill al bell mig de la Plaça de la Reina..."
El cas..., és que el València ha guanyat... I ara ens tocarà patir l'Esclata Mestalla a tot arreu -sort que a Alacant no hi ha massa amor valencianista-. Ens tocarà escoltar Francisco -amb la seua veu com un barranc- cantant l'himne valencianista, ens tocarà -i és el que més tem- escoltar l'Himne de la Regió... que és encara més aterridor i que comença amb alguna cosa així com: Per ofrenar noves glòries a Espanya... aix... tan bonica com és la Muixeranga. Però per imatge absolutament copsadora -i perdoneu-me per fer-vos-la visualitzar- és... Rita Barberà..., sí, sí... aquell gallimarsot, vestida de roig, amb veu cassallera, fent botets a la balconada de l'Ajuntament. Perdoneu un segon, ara necessite senyar-me, i traure'm aquestes imatges absolutament condemnables abans de cremar-me en la flama eterna...
I... és que tenim un país d'opereta -o de sainet-, país de taronges, i d'horta, "mecaguendéus" i fartons, xés i bellees del foc, moros i cristians i torró, bous a la mar i plantades de xop, sopars de quintos i peladilles, espencat i pericana, paelles i conill espatarrat, Roques i Geperudetes.... Però, tot i això, encara tenim esperances i il·lusions, Enric Valor i Fuster, Mariola i Montcabrer, Altea i Bocairent, Muixaranga i dolçaines, Xarxa teatre i Acció Cultural, El Casal del carrer Elda i La cova del Drac, però sobretot...., i pels que no ho coneguen... més moral que l'Alcoiano (que perdia 0 a 6 al minut 80 i encara els jugadors deien: ànim, que el partit és nostre!)
Per cert, ja he desintonitzat Canal 9 i Ràdio 9..., ho he fet conscientment i amb molta cura..., no volia emportar-me cap ensurt fent zapping... i és que allò de ser valencianista mai no ho he sentit jo, vés per on!
I, per concloure, què hi ha pitjor que guanyar la lliga? Guanyar la lliga i la UEFA (que Déu ens agarre confessats!