dimarts, octubre 02, 2012

De princeses verdes...

T'estime amb gust de pera i magrana 
mentre espere que els pilars s'afermen a la terra, 
que els fums s'escampen
i aquesta boira que tot ho ofega s'enlaire...

I tu,  t'empenyores a canviar de conversa cada vegada que demane un vocable just
fent lliscar les paraules pel llindar de la porta.
I jo t'espere preparada amb la meva millor cal·ligrafia
sabent com sé, que mai no arribaràs a llegir 
aquest llenguatge meu impronunciable.

Llavors m'enganxa la por, una por llefiscosa i freda.
Una por que em sua i em punxa cada porus de la  pell. 
I tem, tem per oblidar el teu posat davant la cuina
i la teua manera d'encendre la cigarreta.

I és en aquell moment quan vull despertar i ho faig
I és en aquell moment quan m'empenyore a pensar
 que visc a un món de prínceps i princeses verdes...

dilluns, març 16, 2009

Primavera...


Em falta tranquil·litat, paciència i veu i, no em cal dormir massa últimament.

Em sobren nervis, feina per acabar i, ja no em cal estar a bones amb tothom.

M'il·lusiona pensar que tot pot acabar bé i
m'atemoreix imaginar que amb el 2008 no es va acabar la mala època.

I tot ara quan, precisament, estaria bé aturar el rellotge.


dimecres, gener 14, 2009

Constel·lacions...


Al so de la teua veu les constel·lacions es desprenen esdevenint cataractes iridescents al sostre de la meua cambra. I després, quan me n'adone que no tot és un miratge em proposes eixir i fer esclatar bombolles de sabó a l'asfalt.

I, així, amb l'arc de Sant Martí il·luminant les teues pupil·les miraré com somrius i esperaré que aquest paraigües d'agost apaivague la grisor d'aquests últims dies.


dijous, desembre 11, 2008

Hui te la torne...


Hui te la torne... vinc de sopar amb la Lliris i el Santi: us hem posat a tots de volta i mitja i això que només han sigut unes cerveses perquè demà la senyora ha d'acomplir amb reunions que fan olor de llibre vell. El Joanet està rebel: ha suspés el seu primer examen, el Carletes diu que veu ombres i l'Eulàlia demà farà un anyet. M'han explicat les traces de Jeff per resoldre un puzzle a l'inrevès, m'han parlar d'aquell vi fortot que es va acabar mentre revisàveu fotos velles a la cuina. A ella li han donat feina a l'Hospital General, li han plagiat els seus llibres, hem recordat "l'arrecogiendo" i hem fet plans pel proper sopar que ens haurem d'arreglar per fer tots junts. Perquè Carles ja no en té 34, perquè hi ha coses que et passen que et fan veure que tot és més curt del que sembla i perquè un Nadal sense tu, fa temps que ja no és el mateix...

Perquè fa una miqueta de por tornar al lloc de sempre amb tantes coses canviades i perquè no em reconciliaré amb res si no és amb tu. Perquè nosaltres tenim una història inacabada i cada vegada arrelem més lluny d'on pertanyem, perquè en el fons... encara enyore les xerrades al banquet de baix de casa i les escapadetes al Barri per filosofar...

dijous, novembre 13, 2008

Crisi, crisi i crisi...


Tanta crisi econòmica i jo darrerament només escolte la paraula crisi per referirse a qüestions emocionals... I me'n ric cap endins, acomplexant-me per la meua absència d'empatia emocional cap a determinats assumptes... Al·lucine amb les preocupacions alienes i em fa pensar que dec ser d'altre món o que potser el meu cor és tan de llautó com el robot del Mag d'Oz, així que hauré de buscar-me unes sabates roges i començar a plantejar-me que també vull una minicrisi emocional, que ve bé per escriure, netejar llagrimals i buidar la bufeta...

Així que serà qüestió de mullar-se, implicar-se, arriscar-se i enganyar-se per després poder fer una reunió amb les amigues per comentar la jugada i que em diguen pobreta amb el mateix to de veu condescendent que faig jo.

Tot i que..., pensant-ho millor... ja tinc prou amb la meua crisi existencial personal, així que deixaré les emocionals per qui estiga sobrat de preocupacions i buscaré les sabates lluentes roges de Dorothy que m'han dit que van bé per trobar l'Arc de Sant Martí.

Au.... vaig a telefonar els del sopar sense formatge ni olives... que aquests de crisi me'n parlen poquet i em carreguen les piles quan em fa falta.

Estimets mil!

dimecres, octubre 15, 2008

En blanc...

Escrivint com he escrit i, a hores d'ara, em sembla curiós passar els dies en blanc...